Moltes persones tenen un tensiòmetre a casa i el fan servir amb presses: de peu, acabades d’arribar del carrer, parlant per telèfon. El resultat és una xifra que no serveix per a gairebé res i que, de vegades, espanta sense motiu. Mesurar bé té els seus trucs, i són senzills.
Abans de res: la mesura a casa complementa les consultes amb el teu metge, però no les substitueix. Els teus objectius i el teu tractament els marca ell.
Què són les constants vitals
Són els signes bàsics que ens diuen com funciona el teu cos: la temperatura, el pols (freqüència cardíaca), la respiració i la tensió arterial. Sovint s’hi afegeix la saturació d’oxigen.
En un adult sa i en repòs, les xifres de referència solen ser:
- Temperatura: al voltant de 37 °C.
- Pols: entre 60 i 100 batecs per minut.
- Respiració: entre 12 i 20 per minut.
- Tensió arterial: al voltant de 120/80 mmHg.
Són valors orientatius. Canvien amb l’exercici, el son, l’estrès i les malalties, i el que és normal per a tu ho valora el teu metge.
Com mesurar-te la tensió bé
- Reposa 5 minuts abans, sense fer exercici. Millor en un moment tranquil.
- Asseu-te amb l’esquena recolzada, els peus a terra i les cames sense creuar.
- Recolza el braç sobre una taula, a l’altura del cor, relaxat i sense roba ajustada.
- No parlis durant la mesura.
- Evita el cafè i el tabac en els 15 minuts previs, i no et mesuris amb la bufeta plena ni amb dolor o nervis.
- Aparell: automàtic i validat, millor de braç que de canell, amb el braguer ben ajustat i de la talla adequada.
- Repeteix: fes 2 o 3 mesures amb 1 o 2 minuts de separació i queda’t amb la mitjana.
- Anota la data, el braç, les xifres (màxima i mínima) i el pols, i porta-ho a la consulta.
Amb quina freqüència mesurar depèn de cada persona. Una pauta que es cita és la de matí (abans de la medicació), migdia, tarda i nit, però segueix el que t’hagi dit el teu metge o infermer.
Errors habituals
- Mesurar just arribat del carrer, després de pujar escales o amb pressa.
- Fer-ho dret, amb el braç penjant o creuant les cames.
- Fer servir un braguer que no és de la teva talla o posar-lo sobre la màniga.
- Mesurar una sola vegada i alarmar-se per la xifra. Una mesura aïllada no és el diagnòstic.
Hi ha persones amb xifres altes a la consulta i normals a casa. Per a això serveix mesurar a casa: dona aquestes anotacions al teu metge i que sigui ell qui ho valori.
Consulta si…
- Les teves xifres surten altes sovint.
- Hi ha moltes diferències entre mesures o no aconsegueixes mesures fiables.
- Notes la tensió baixa, amb marejos en llevar-te.
- Tens dubtes sobre l’aparell o els valors.
Truca al 112 si…
- Tens dolor al pit o falta d’aire d’aparició sobtada.
- Perds el coneixement o tens un desmai.
- Apareixen de cop debilitat en un costat del cos, dificultat per parlar o la cara torta.
Quan et pot ajudar un infermer a domicili
Hi ha casos en què convé que algú prengui les constants de manera regular: després d’una operació, amb un tractament nou, en una persona gran que viu sola o quan la família viu lluny. A casa puc prendre i anotar la tensió, el pols, la temperatura i la saturació, comprovar que el teu tensiòmetre és adequat, ensenyar-te a fer-lo servir i avisar el teu metge si veig alguna cosa que no quadra.
Preguntes freqüents
Quantes vegades m’he de mesurar?
Almenys una vegada per setmana, o el que t’indiqui el teu metge. Si t’han pautat més preses, segueix aquesta pauta.
És millor un tensiòmetre de braç o de canell?
De braç, que sol ser més precís.
Quantes mesures faig cada vegada?
Dues o tres, amb un o dos minuts entre elles, i et quedes amb la mitjana.
Què és una tensió normal?
Al voltant de 120/80 mmHg, encara que canvia amb l’edat i l’estat de cada persona.
Cada quant cal revisar el tensiòmetre?
Algunes guies recomanen comprovar que està calibrat durant el darrer any, i revisar-lo cada dos anys.
Fonts consultades
Contingut informatiu. No substitueix la valoració d’un professional sanitari ni una consulta mèdica.
Última revisió: 29 d’octubre de 2026
Veure el servei
