Plasma ric en plaquetes (PRP): què és i quin paper hi té la infermeria

El plasma ric en plaquetes, o PRP, es menciona cada vegada més a les consultes de traumatologia i de medicina estètica. I de vegades se’n parla amb massa entusiasme. T’explico què és, com es prepara i què diu la informació disponible, sense prometre’t res.

Un aclariment abans de començar: el PRP el prescriu un metge, per a una persona concreta i sota la seva responsabilitat. No és una cosa que es decideixi pel teu compte ni que es faci a qualsevol lloc.

Què és

És plasma autòleg, és a dir, de la teva pròpia sang, amb una concentració de plaquetes més alta del que és habitual. Les plaquetes són les cèl·lules que intervenen, entre altres coses, en la coagulació.

Com s’obté

• Extracció de sang. S’extreuen uns 20 ml de sang en un circuit tancat, amb material estèril. És una extracció com la d’una analítica.
• Centrifugació. La sang es centrifuga i se separa en capes: glòbuls vermells, glòbuls blancs i el plasma amb plaquetes.
• Preparació. Personal amb formació obté la part de plasma amb plaquetes i, segons el protocol, l’activa abans d’aplicar-la.
• Aplicació. Es fa sota la responsabilitat del metge, per exemple mitjançant una infiltració en una articulació o un tendó, amb una agulla adequada per a la zona.

Normalment es fa a la consulta. Després, el metge pot indicar un repòs relatiu de la zona durant 24 a 48 hores i, en alguns casos, es repeteix l’aplicació. Quantes sessions i cada quant ho decideix ell.

Què diu l’evidència

Aquí convé ser honest. L’Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS) indica que encara no existeix una avaluació oficial de la seva eficàcia i que hi ha assajos clínics en marxa. Les revisions sobre alguns usos, com els problemes de genoll, parlen d’estudis petits i de baixa qualitat, i recomanen assajos millors abans de treure conclusions.

Els mateixos documents informatius dels hospitals adverteixen que de vegades la infiltració no millora el quadre clínic. Per això és important que ho valori el teu metge i que t’expliqui què pots esperar.

Riscos i efectes adversos

Segons un document de consentiment informat d’un hospital públic:

• Freqüents: molèsties en l’extracció i en la punció, mareig o sudoració (de vegades desmai) i hematomes que solen resoldre’s en menys de 10 dies.
• Artritis després de la infiltració en una articulació: entre l’1 % i el 3 % dels casos.
• Infecció: poc freqüent, al voltant d’1 de cada 10.000 infiltracions en una articulació.
• Ruptura d’un tendó: molt rara.

Quan el metge pot desaconsellar-lo

Hi ha situacions en què sol evitar-se, per exemple, si tens un trastorn de la coagulació, prens anticoagulants, hi ha una infecció a la zona o les plaquetes estan baixes. Per això es fa una valoració prèvia. Explica sempre al teu metge tota la teva medicació.

Com està regulat a Espanya

Des del 2013, l’AEMPS considera l’ús terapèutic del plasma autòleg un medicament d’ús humà per a necessitats especials. Això significa:

• El prescriu un metge, per a un pacient individual i sota la seva responsabilitat directa.
• Es prepara i s’aplica en centres sanitaris amb personal, instal·lacions, protocols i registres adequats.
• No es pot fer publicitat d’aquest tractament adreçada al públic general.

Què fa la infermeria

Jo no ho prescric ni ho decideixo. Col·laboro amb el metge del centre en la part d’infermeria, seguint el protocol de la clínica:

• Extracció de sang amb material estèril.
• Identificació i etiquetatge de les mostres.
• Suport d’infermeria durant el procediment.
• Cures i recomanacions posteriors, segons indiqui el metge.

→ Si ets una clínica i cerques suport d’infermeria: Veure el servei de PRP per a clíniques

Contingut informatiu. No substitueix la valoració d’un professional sanitari ni una consulta mèdica.

Última revisió: 29 d’octubre de 2026